Des de la Guingueta d'Àneu o les Valls d'Àneu s'entra a l'Aran per la carretera del Port de la Bonaigua que, per sobre dels 2.000 m, és una de les més alteroses del Principat. Aquest ha estat tradicionalment el pas que ha unit aquestes terres amb la resta de Catalunya. Des de l'ermita de la Mare de Déu des Ares es divisa una de les panoràmiques més belles dels Pirineus.

La comarca d'alta muntanya de la Val d'Aran, una vall atlàntica, no té res a veure amb la resta de valls pirinenques catalanes. La Garona és el curs fluvial que forma l'eix de la vall, a banda de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, dos afluents del Segre. La Val d'Aran havia format part del comtat medieval de Comenge, però al segle XII es va integrar a la Casa de Barcelona. El 1283, però, les tropes franceses conquereixen la Val i la posseeixen fins ben entrada la següent centúria. El 1313 es va tornar el domini d'aquestes terres a Jaume II. En agraïment, aquell mateix any, el monarca català concedeix als aranesos el privilegi de la Querimonia, carta magna que, entre d'altres, estipulava importants exempcions econòmiques.

Els pobles de la Val d'Aran conserven testimonis en pedra del seu passat medieval. Entre Vielha e Mijaran i Arties, per exemple, si se segueix el recorregut que marca la C-28, apareixen pobles amb un llegat artístic de l'edat mitjana, tant civil com religiós, digne de ser visitat: Betren, amb l'església de Sant Estèue; Escunhau, amb l'església de Sant Pèir (s. XII); Casarilh, amb la talla d'un Crist romànic (s. XII-XIII), o Arties, amb l'església de Santa Maria (s. XII-XIII), amb belles decoracions a l'interior. Del conjunt monumental de Salardú cal destacar el Crist romànic (s. XIII) que es venera a l'església de Sant Andrèu.

Entre Vielha e Mijaran i Bossost paga la pena visitar Gausac, Casau, Vilac, Betlan, Aubèrt, Montcorbau o Arròs, entre d'altres, totes elles amb elements d'època romànica. Per la seva part, Vielha, a l'esquerra de la Garona, conserva en el seu nucli antic alguns testimonis del seu passat medieval, com ara la parroquial de Sant Miquèu, del segle XII, església del castell del lloc, avui desaparegut, amb valuoses obres d'art al seu interior. Per arribar a la Ribagorça cal travessar el túnel de Vielha. A la sortida de la boca sud es poden observar els edificis de l'antic Hospital de Vielha, fundat al segle XII. Aquí hi trobaren acolliment els vianants i pelegrins que travessaren el perillosíssim port de Vielha, un dels més alts del Pirineu.

Informació pràctica
Museu de la Val d'Aran
C/ Major, 26 (Vielha)
Tel.: 973 641 815 (per reservar la visita a l'Ecomusèu Çò de Joanchiquet, a Vilamós)

Data d'actualització:  31.05.2011