Al llarg del segle IX, els comtats d'Urgell i Cerdanya havien estat units en un de sol. El repartiment de l'herència de Guifré el Pelós va tenir com a conseqüència la seva separació. Així, al segle XI, el comtat de Cerdanya va ser annexionat a la casa comtal de Barcelona. El coll de Pimorent, el principal punt estratègic del comtat, va ser origen de més d'una lluita entre els comtes que volien fer-se'l seu.

Des del 1659, l'Alta Cerdanya resta sota l'administració francesa, resultat del Tractat dels Pirineus pel qual Catalunya i Espanya perdien a favor de la corona francesa, a més d'aquesta part de la Cerdanya, el Rosselló, el Conflent, el Capcir i el Vallespir. Tres carreteres principals creuen l'actual comarca ceretana: la N-260, d'est a oest; la N-152, per l'extrem oriental, i la C-16, en sentit nord-sud. A través d'elles s'arriba a totes les seves poblacions, envoltades d'una diversitat i bellesa paisatgística indubtable: dels prats alpins als boscos submediterranis, entre molts d'altres. La Cerdanya és un contrast constant entre la plana, regada pel Segre, riu que ha cohesionat el comtat, i els alts cims que l'envolten, molts dels quals s'aproximen als 3.000 metres d'alçada.

El romànic de la Cerdanya no té grans obres monumentals, al contrari, les esglésies medievals ceretanes són de dimensions reduïdes però, amb l'escenari natural que les envolta, esdevenen llocs ben pintorescos. L'antiga canònica de Santa Maria de Talló, entre Isòvol i Bellver de Cerdanya, o l'església parroquial de Sant Pere d'Alp en són alguns dels exemples més destacats.

 

Data d'actualització:  27.05.2011