El Cens d’Empresaris, Professionals i Retenidors és una part del Cens d’Obligats tributaris. Estar inscrit en el Cens d’empresaris, professionals i retenidors és una de les obligacions fiscals quan s’inicia una activitat econòmica.

Formen part d’aquest cens les persones o entitats que desenvolupin o vagin a desenvolupar en territori espanyol:

  • Activitats empresarials o professionals. Totes aquelles amb les que es confereixi la condició d'empresari o professional, incloses les agrícoles, forestals, ramaderes o pesqueres.
    No s'inclouran aquelles activitats que consisteixin exclusivament en arrendaments d'immobles exempts de l'Impost sobre el Valor Afegit, sempre que la seva realització no constitueixi el desenvolupament d'una activitat empresarial d'acord amb el que disposa la normativa reguladora de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques. Tampoc no s'inclouran en aquest cens els qui efectuïn lliuraments a títol ocasional de mitjans de transport nous exempts de l'Impost sobre el Valor Afegit, i adquisicions intracomunitàries de béns exemptes
  • Abonament de rendes subjectes a retenció o ingrés a compte.
  • Adquisicions intracomunitàries de béns subjectes a l'Impost sobre el Valor Afegit efectuades pels qui no actuïn com empresaris o professionals.


Dins del cens també s’integren altres tipus de persones o entitats que es descriuen al web de l’Agència tributària estatal.

Són les sigles de la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques. Aquesta classificació, que està aprovada pel Reial decret 475/2007, de 13 d'abril, pel qual s'aprova la Classificació nacional d'activitats econòmiques 2009 (CNAE-2009), estructura les activitats econòmiques en divisions, grups, classes i seccions i dona a aquestes activitats un codi.

 

Els costos fixos són aquells costos que l'empresa o el professional ha hagut de suportar,  durant el període de meritació establert en el Reial decret llei 5/2021, amb independència del volum d’activitat o d’operacions realitzades; és a dir, hagi produït o no hagi produït ha hagut de pagar aquests costos fixos.

Exemples de costos fixos són: lloguers, despeses associades als subministraments energètics, assegurances, amortitzacions, etc.

Igualment aquests costos fixos no ha d’haver estat coberts per la contribució als beneficis (ingressos menys costos variables), ni per altres fonts, com assegurances, mesures d’ajut temporal o d’altres ajuts.

Es recorda que tot cas aquests costos fixes han de ser endeutats i aquests han d’haver meritat entre l'1 de març de 2020 i el 31 de maig de 2021 i procedeixen de contractes anteriors al 13 de març de 2021.

 

Pel que fa als ajuts extraordinaris de suport a la solvència empresarial per fer front a la COVID-19, s'entén com a descens de més d'un 30%, respecte al 2019, del volum d’operacions anual declarat o comprovat per l’Administració, en l'Impost sobre el Valor Afegit o altre tribut indirecte equivalent en 2020.

Pel que fa als Ajuts extraordinaris de suport a la solvència empresarial per fer front a la COVID-19, s'entén el deute com les obligacions de pagament meritades en el període que fixa l'ordre derivades de l’activitat econòmica i que no s'hagin satisfet fins a la data de cobrament de l’ajut.

El tipus de deutes que són objecte de l'ajut són:

  • Deute comercial, és a dir factures de proveïdors pendents de pagament.
  • Deute financer, és a dir crèdits (bancaris i no bancaris) que s'hagin demanat, pendents de pagament.
  • Deute de costos fixos, pendent de pagament.

Els impostos i cotitzacions  pendents de pagament no s’han d’incloure  com a deute pendent als efectes d’aquesta ordre. Per demanar l’ajut cal estar justament al corrent de pagament de tributs i cotitzacions.

En el cas que l’import de l’ajut no s’apliqui als deutes pendents declarats, en el procés posterior de comprovació pot donar lloc a procediments de revocació i de reintegrament de l’ajut.

En l'àmbit tributari s'entén per domicili fiscal de les persones físiques amb caràcter general, és el de la seva residència habitual, d'acord amb l'apartat 2, de l'article 48 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària.

Quan les persones físiques duguin a terme principalment activitats econòmiques, l’Administració tributària, en els termes reglamentàriament establerts, pot considerar com a domicili fiscal el lloc on estigui efectivament centralitzada la gestió administrativa i la direcció de les activitats o, si no es pot determinar, el lloc en el qual radiqui el valor més alt de l’immobilitzat en què es duguin a terme.

Pel que fa a les persones jurídiques i entitats contribuents per l’Impost sobre Societats, domicili fiscal és el lloc on estigui efectivament centralitzada la seva gestió administrativa i la direcció dels seus negocis, sigui o no el seu domicili social.
No obstant això, si aquest no es pot determinar, serà el lloc on radiqui el valor més alt de l’immobilitzat.

Un grup fiscal és un conjunt d'entitats que compleixen uns determinats requisits i que tenen la forma de societat anònima, de responsabilitat limitada o comanditària per accions que tributen en un règim especial, previst al títol VI de la Llei 27/2014 de 27 de novembre, en l'impost sobre societats. 

Així doncs el grup d'entitats pot optar per tributar en règim de consolidació fiscal, i s'entén el grup com a únic contribuent.

Les entitats, per la seva banda, renuncien a tributar en règim individual, tot i que això no les eximeix de complir amb les obligacions tributàries, materials i formals, derivades del règim de consolidació fiscal, així com de les obligacions tributàries pròpies del règim individual, a excepció del pagament del deute tributari.

Les modificacions estructurals de les societats mercantils consisteixen en la transformació, fusió, escissió o cessió global d’actiu i passiu, inclòs el trasllat internacional del domicili social. En virtut de la transformació una societat adopta un tipus social diferent, conservant la seva personalitat jurídica.

Les modificacions estan regulades per la Llei 3/2009, de 3 d'abril, sobre modificacions estructurals de les societats mercantils que preveu els següents supòsits de possible transformació:

  1. Una societat mercantil inscrita podrà transformar-se en qualsevol altre tipus de societat mercantil.
  2. Una societat mercantil inscrita, així com una agrupació europea d’interès econòmic, podrà transformar-se en una agrupació d’interès econòmic. Igualment una agrupació d’interès econòmic podrà transformar-se en qualsevol classe de societat mercantil i en una agrupació europea d’interès econòmic.
  3. Una societat civil podrà transformar-se en qualsevol altre tipus de societat mercantil.
  4. Una societat anònima pot transformar-se en societat anònima europea. Igualment una societat anònima europea podrà transformar-se en societat anònima.
  5. Una societat cooperativa podrà transformar-se en societat mercantil, i una societat mercantil inscrita en societat cooperativa.
  6. Una societat cooperativa podrà transformar-se en societat cooperativa europea i una societat cooperativa europea podrà transformar-se en societat cooperativa.

En el cas de les persones autònomes o professionals subjectes a l'IRPF, és un dels sistemes per calcular el rendiment econòmic de l'activitat que es porta a terme.

De manera resumida i simple les persones que fan la declaració de l'IRPF en règim d'estimació directa ho fan mitjançant el model 130 i declaren els seus beneficis en funció dels ingressos obtinguts i les despeses realitzades.

Dins del règim d’estimació directa  es pot diferenciar entre la modalitat normal  i la modalitat simplificada.

Podeu trobar més informació al web de l'Agència Tributària estatal.

En el cas de les persones autònomes subjectes a l'IRPF, és un altre dels sistemes per calcular el rendiment econòmic de l'activitat que es porta a terme. És el que es coneix com a "declaració per mòduls", on es fa una estimació dels guanys que han tingut.

La declaració es fa mitjançant el model 131.

No tots els autònoms poden tributar "per mòduls", només ho poden fer d'aquesta manera els que compleixin certs requisits, que podeu trobar al web de l'Agència tributària estatal.

Alguns exemples als quals se'ls pot aplicar el règim d’estimació objectiva poden ser els bars, restaurants, perruqueries, etc.

En l'àmbit tributari s'entén que les persones físiques tenen la residència habitual a Espanya quan es doni qualsevol de les dues circumstàncies previstes a l’article 9 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni:

  1. Que romangui més de 183 dies (no cal que siguin consecutius), durant un any natural, en territori espanyol.
    Per determinar aquest període de permanència en territori espanyol:
    • Es computen les absències esporàdiques, excepte si el contribuent acredita la seva residència fiscal en un altre país.
    • No es computen les absències temporals en territori espanyol que siguin conseqüència de les obligacions contretes en acords de col·laboració cultural o humanitària, a títol gratuït, amb les administracions públiques espanyoles.
  2. Que radiqui a Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics de manera directa o indirecta.

Es presumeix, llevat de prova en contra, que el contribuent té la residència habitual en territori espanyol, quan resideixin habitualment a Espanya el cònjuge no separat legalment i els fills menors d'edat que depenguin d'aquell.

 

En el cas de persones jurídiques i entitats contribuents per l’Impost sobre Societats, l'article 8 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'Impost sobre Societats determina que es consideraran residents en territori espanyol:

  • Les que s’haguessin constituït conforme a les lleis espanyoles.
  • Les que tinguin el seu domicili social en territori espanyol.
  • Les que tinguin la seva seu de direcció efectiva en territori espanyol. S’entendrà complert aquest supòsit quan radiqui a Espanya la direcció i control del conjunt de les seves activitats.

S'entén per volum d'operacions l'import total, exclòs l'IVA, del lliurament de béns i la prestació de serveis que ha fet la persona o l'empresa durant l'any anterior. En aquestes operacions s'inclouen també les activitats exemptes d'IVA.